Pot la IA redactar propostes, informes i documents per als meus clients?

Què canvia quan el document surt de les dades i no d'una plantilla

La majoria dels documents que una empresa lliura als seus clients es fan d'una de dues maneres: o són una plantilla amb el nom canviat, ràpida i buida, o els redacta una persona amb hores per davant, bons i escassos. La intel·ligència artificial trenca aquesta disjuntiva: el document s'escriu a partir de les dades d'aquest client (el que ha enviat, el que consta als teus sistemes, el que se sap del seu cas) i a partir de la teva base de coneixement (el teu criteri, la teva normativa, els teus bons exemples), amb l'estructura que tu has fixat.

El resultat és un document diferent per a cada client, amb la profunditat del que feia la persona amb hores, en minuts. I això canvia quins documents val la pena fer: l'informe personalitzat que només rebien els tres clients grans el pot rebre qualsevol; la proposta que s'enviava genèrica per manca de temps pot anar feta per a aquest cas.

En què és millor que a mà, i en què no

Aquestes cinc es poden comprovar amb els teus propis documents en una demostració:

• Personalitzat de veritat. Cada afirmació del document surt de les dades d'aquest client. No hi ha paràgrafs genèrics que valguin per a qualsevol, perquè no hi ha plantilla de la qual copiar-los.
• Complet. L'estructura està fixada i cada secció s'omple a partir de les dades. No s'oblida l'apartat que la persona amb pressa deixava per al final i no hi arribava.
• Consistent i al dia. El teu criteri, el teu marc legal o tècnic i els teus exemples viuen en una base de coneixement única i revisada. Quan canvia una norma o un criteri, es canvia en un lloc i el document següent ja ho porta; amb vint persones redactant, cadascuna porta la versió que recorda.
• Amb les seves fonts. Cada dada porta d'on surt: l'informe del client, la pàgina, la norma. Qui revisa comprova en lloc de refiar-se'n; qui rep el document pot veure en què es basa.
• Ràpid, i aquesta rapidesa canvia el que és possible. Un document de desenes de pàgines surt en minuts, i això permet preparar documents que abans no valia la pena fer.

I en què no és millor: només té el criteri que li has escrit, i no sap el que no és a les dades ni a la base de coneixement. Si el criteri és fluix, el document és fluix, només que més ràpid. Pot sobreinterpretar una dada, triar un to que no és el teu o afirmar amb seguretat alguna cosa que mereixia un matís. Per això el document el revisa i el signa un professional, i per això es construeix perquè aquesta revisió sigui ràpida: amb les fonts al costat i amb les parts delicades fora del seu abast.

El que no ha de canviar, no ho toca la IA

És la regla de disseny que separa un sistema seriós d'un experiment, i l'apliquem en tots els projectes:

• Els textos fixos van literals. Honoraris, condicions, clàusules, compromisos, avisos legals: s'insereixen tal qual des de la teva versió aprovada i no es regeneren mai. La IA redacta les parts que depenen del cas; les que no, ni les veu.
• Els números els calcula un programa, no el model. Un import, un termini, un percentatge o un resultat de càlcul surten de codi determinista o del teu sistema de gestió, i el model només els explica. En l'informe que generava la primera versió de la nostra calculadora, la IA personalitzava el text i no calculava ni una xifra.
• El que es tria per regles, es tria per regles. Si la variant d'un document depèn de l'edat, del tipus de cas o d'una condició, la tria el sistema per la regla escrita, no el model per intuïció.
• El que falta, es marca. Si una dada no hi és, el document ho diu en lloc d'omplir-ho.

Com queda muntat, pas a pas

El recorregut és el mateix sigui quin sigui el document; canvien la base de coneixement i l'estructura.

1. 1Entren les dades del client. Documents que ha enviat (amb reconeixement de text si estan escanejats), dades dels teus sistemes, el que s'ha recollit en la conversa o el formulari.
2. 2S'aplica la teva base de coneixement. Criteri, marc legal o tècnic validat, exemples de bons documents, estructura i to. Es construeix una vegada, amb la persona que millor els fa, i es revisa quan canvia alguna cosa.
3. 3Es genera el document per seccions. Cada secció a partir de les dades i el criteri, amb les seves fonts; les parts fixes s'insereixen literals; els números vénen calculats.
4. 4El professional l'edita. En un editor normal o demanant canvis al sistema en un xat que té el document al davant: «escurça això», «afegeix la referència a…», «canvia el to de la introducció».
5. 5S'aprova i queda registrat. Res no surt sense l'aprovació de qui signa, i queda qui va aprovar què i quan. La mateixa anàlisi pot alimentar després altres documents del mateix client sense tornar a començar.

Els casos reals i en quin punt es troben

Un despatx d'advocats, en producció amb dades reals. A partir dels informes mèdics que envia el client (escanejats, d'hospitals i laboratoris diferents) el sistema genera l'anàlisi completa del seu cas: cronologia datada, enquadrament legal, correlació entre el clínic i el laboral, jurisprudència aplicable citada a partir del corpus propi del despatx, i el que es descarta i per què. El marc legal que fa servir està validat contra el butlletí oficial i viu en un paquet de context que es revisa; les parts fixes del document (honoraris, pla de treball, compromisos, protecció de dades) van literals i no es regeneren mai; només el lletrat assignat pot generar-lo, només en la fase adequada, i l'edita en un editor o per xat abans que arribi al client. La mateixa anàlisi alimenta després altres documents de l'expedient sense repetir la feina. Les dades són de categoria especial i es tracten com a tals: pseudonimització, models allotjats a la Unió Europea, sense registre del que s'envia al model. Com revisa aquests informes abans de redactar es troba a pot la IA revisar la documentació de la meva empresa?.

El nostre propi informe. La primera versió de la calculadora d'aquesta web generava per a cada empresa un informe d'unes 26 pàgines: els càlculs els feia codi determinista (la IA no calculava ni una xifra), la IA personalitzava els blocs que depenen del sector i del cas, i el document es maquetava i s'enviava sol. Costava uns 0,04 € de model per informe, mesurat per nosaltres el 2026 sobre la nostra pròpia eina; és l'única dada de cost que publiquem perquè és l'única que hem mesurat.

El que no publiquem, a posta: ni el nom del despatx, ni el seu volum, ni quant de temps estalvia. No hi ha un mesurament fet amb mètode sobre les seves dades, i sense aquest qualsevol percentatge seria una xifra de fullet. Quan existeixi, i tinguem permís escrit per publicar-lo, anirà aquí amb el seu mètode al costat.

Quins documents hi encaixen, i què cal de la teva part

Hi encaixa qualsevol document que avui sigui una plantilla buida o una feina d'hores. Els habituals:

• Propostes comercials i pressupostos fets per a aquest client, amb el seu cas i els seus números, i amb les condicions literals.
• Informes tècnics, pericials i d'anàlisi que parteixen de documentació del client i d'un criteri professional.
• Informes de seguiment a clients: el que ha passat, el que ve, amb les dades dels seus sistemes.
• Memòries, resums i comunicacions que avui es fan un cop l'any perquè no hi ha temps per a més.
• Documentació de compliment que cal lliurar amb cada projecte o cada client, sempre igual d'estructura i sempre diferent de contingut.

I això és el que cal de la teva part: exemples de documents bons i de documents dolents, amb l'explicació de per què; el criteri i el marc escrits, encara que sigui la primera vegada que algú els posa en un paper; les parts fixes aprovades (el que va literal); i la persona que avui els fa millor, unes hores per setmana durant el pilot, perquè la base de coneixement és el que aquesta persona té al cap, posat per escrit.

Quan això no val la pena

Hi ha casos en què la resposta correcta és no fer-ho, i preferim dir-ho aquí:

• Quan el document és una plantilla amb el nom canviat i així està bé. Per a això n'hi ha prou amb una combinació de correspondència; no cal intel·ligència artificial.
• Quan fas pocs documents. Construir la base de coneixement i el pilot costa més del que estalvies amb tres documents al mes.
• Quan el criteri no es pot escriure. Si qui redacta no sap dir què fa bo un document, el sistema tampoc ho sabrà.
• Quan ningú no ho revisarà. Un document lliurat a un client sense que el signi una persona és un risc que cap estalvi no compensa.